Curiosas discriminaciones en el Día de Sant Jordi
En Cataluña el 23 de abril se celebra el Día de Sant Jordi, patrón de esta Comunidad Autónoma y motivo para aglutinar en torno a este día una tradición muy arraigada: el hombre le regala una rosa a la mujer y ésta, un libro. Esta costumbre se ha extendido tanto que, además de seguir haciéndose entre parejas o amigos, los regalos son indistintos y a menudo son un detalle de amistad, comercial o de proximidad.
El Club Natación Terrassa (Barcelona) instauró la costumbre de regalar una rosa a las socias y nada a los socios. Si querían podían comprar(y pagar, por supuesto) la flor en un puesto instalado para este fin. Este detalle repetido cada año motivó una queja por mi parte a la directiva del club el año pasado. Creía que era discriminatorio con la tradición y con los hombres. Como el 23 de abril de este año se volvió a repetir la misma tradición, escribí una carta a DIARIO DE TERRASSA, el diario local, y el pasado jueves 28 de abril la publicaron. Está en catalán. Si queréis podéis usar estos traductores: www.comprendium.es o bien www.internostrum.com
Les roses del Club Natació Terrassa
La Diada de Sant Jordi és un dia especial a Catalunya, amb una simbologia concreta de la qual no cal parlar. Un dia que respon a una tradició general i que, per altra banda, també podria servir per pensar en temes socials contraris a lesperit de la Diada, com la incultura, el baix índex de lectura, qualsevol tipus de discriminació o la violència de gènere. Tal dia com el 23 dabril de cada any tant les persones com les institucions o entitats a vegades interpretem la tradició amb matisos molt singulars. Per exemple, un club que ara sestà engrandint de la mà duna directiva que segur que dedica més hores del compte al benefici de les sòcies i dels socis. Parlo del Club Natació Terrassa, format per una gran massa social que a poc a poc veu els fruits del bon treball de les persones que el dirigeixen. Però, a més daquestes grans millores, a vegades es conserven tradicions instaurades fa anys que ara es podrien interpretar com discriminatòries. Em refereixo a lanunci del seu butlletí INFO-NAT en que diu que el 23 dabril regalarem una rosa a les sòcies que visitin el club. Lany passat vaig escriure a la directiva dient que cal lluitar contra totes les discriminacions, i las de gènere en especial, i que si es vol respectar la tradició es podria regalar una rosa a les dones i un llibre als homes o bé roses o llibres a tothom. Ja sé que és un detall sense importància, potser mal interpretat per qui això escriu (i, si cal, demano disculpes). Però jo, en vistes daixò, cada any faig el mateix. Quan surto del meu club vaig a una superfície comercial i allà no discriminen a ningú: a totes i tots ens regalen roses.
El Club Natación Terrassa (Barcelona) instauró la costumbre de regalar una rosa a las socias y nada a los socios. Si querían podían comprar(y pagar, por supuesto) la flor en un puesto instalado para este fin. Este detalle repetido cada año motivó una queja por mi parte a la directiva del club el año pasado. Creía que era discriminatorio con la tradición y con los hombres. Como el 23 de abril de este año se volvió a repetir la misma tradición, escribí una carta a DIARIO DE TERRASSA, el diario local, y el pasado jueves 28 de abril la publicaron. Está en catalán. Si queréis podéis usar estos traductores: www.comprendium.es o bien www.internostrum.com
Les roses del Club Natació Terrassa
La Diada de Sant Jordi és un dia especial a Catalunya, amb una simbologia concreta de la qual no cal parlar. Un dia que respon a una tradició general i que, per altra banda, també podria servir per pensar en temes socials contraris a lesperit de la Diada, com la incultura, el baix índex de lectura, qualsevol tipus de discriminació o la violència de gènere. Tal dia com el 23 dabril de cada any tant les persones com les institucions o entitats a vegades interpretem la tradició amb matisos molt singulars. Per exemple, un club que ara sestà engrandint de la mà duna directiva que segur que dedica més hores del compte al benefici de les sòcies i dels socis. Parlo del Club Natació Terrassa, format per una gran massa social que a poc a poc veu els fruits del bon treball de les persones que el dirigeixen. Però, a més daquestes grans millores, a vegades es conserven tradicions instaurades fa anys que ara es podrien interpretar com discriminatòries. Em refereixo a lanunci del seu butlletí INFO-NAT en que diu que el 23 dabril regalarem una rosa a les sòcies que visitin el club. Lany passat vaig escriure a la directiva dient que cal lluitar contra totes les discriminacions, i las de gènere en especial, i que si es vol respectar la tradició es podria regalar una rosa a les dones i un llibre als homes o bé roses o llibres a tothom. Ja sé que és un detall sense importància, potser mal interpretat per qui això escriu (i, si cal, demano disculpes). Però jo, en vistes daixò, cada any faig el mateix. Quan surto del meu club vaig a una superfície comercial i allà no discriminen a ningú: a totes i tots ens regalen roses.
0 comentarios