¿Las lenguas y los bienes económicos se relacionan?
Hoy aparece un artículo en el diario catalán AVUI que no tiene desperdicio. Muchos pensamos que más importante que el soporte, el idioma, es el contenido y la convivencia, pero siempre hay alguien que publica otras versiones que abundan en los respetos lingüísticos humanos. Hoy, 7 de abril, en la página 65 de la sección SERVEIS, en una minisección titulada "Llir entre cards" aparece un artículo de Salvador Sostres bajo el título de "Parlar espanyol és de pobres" (Hablar español es de pobres). Permitidme la licencia de no traducirlo al castellano por falta de tiempo por mi parte. Os facilito un muy buen traductor llamado http://www.internostrum.com para que os lo convierta en castellano mejor que yo.
Os lo añado aquí, sin el permiso del autor, (disculpas Salvador Sostres, si quieres lo quito):
http://www.avui.com/avui/diari/docs/index4.htm
LLIR ENTRE CARDS
Parlar espanyol és de pobres
Salvador Sostres
A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.
A continuación reproduzco la Carta al Director que le acabo de enviar al diario AVUI:
Senyor Director:
L'article del dilluns 7 d'abril del seu col.laborador Salvador Sostres, a la secció SERVEIS, dins la columna "Llir entre cards" i titulat "Parlar espanyol és de pobres" crec que està amparat per la llibertat d'expressió que tots tenim però no pel respecte als més elementals drets humans, com és el de la parla i el de no aixecar falsos testimonis en general. Com usuari del català i del castellà considero ofensiu aquest text, i si l'autor el vol justificar com una producció intelectual amb la qual va voler aconseguir un to irónic especial, ho sento però el seu contingut està per sobre de les més elementals normes de convivència.
D'altra banda, felicito al "ric" del senyor Sostres però els seus raonaments per justificar que és ric són d'una simplesa tremenda. Per la meva banda, estic a favor dels pobres i respecto als rics però no m'identifico gens amb un text que a on millor hauria de ser-hi és a un jutjat "mental" de guàrdia, tot i que també està molt bé que es publiqui per saber fins a on es pot arribar quan, a lo millor, per agradar a una immensa minoria i omplir un article, s'han d'inventar esnobismes sense sentit.
Os lo añado aquí, sin el permiso del autor, (disculpas Salvador Sostres, si quieres lo quito):
http://www.avui.com/avui/diari/docs/index4.htm
LLIR ENTRE CARDS
Parlar espanyol és de pobres
Salvador Sostres
A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.
A continuación reproduzco la Carta al Director que le acabo de enviar al diario AVUI:
Senyor Director:
L'article del dilluns 7 d'abril del seu col.laborador Salvador Sostres, a la secció SERVEIS, dins la columna "Llir entre cards" i titulat "Parlar espanyol és de pobres" crec que està amparat per la llibertat d'expressió que tots tenim però no pel respecte als més elementals drets humans, com és el de la parla i el de no aixecar falsos testimonis en general. Com usuari del català i del castellà considero ofensiu aquest text, i si l'autor el vol justificar com una producció intelectual amb la qual va voler aconseguir un to irónic especial, ho sento però el seu contingut està per sobre de les més elementals normes de convivència.
D'altra banda, felicito al "ric" del senyor Sostres però els seus raonaments per justificar que és ric són d'una simplesa tremenda. Per la meva banda, estic a favor dels pobres i respecto als rics però no m'identifico gens amb un text que a on millor hauria de ser-hi és a un jutjat "mental" de guàrdia, tot i que també està molt bé que es publiqui per saber fins a on es pot arribar quan, a lo millor, per agradar a una immensa minoria i omplir un article, s'han d'inventar esnobismes sense sentit.
8 comentarios
Carme Barba -
Evaristo no se que pretendes difundiendo este tipo de escritos pero lo lamento mucho, hacen más daño de lo que a simple vista parece
Carme Barba
Sebastià -
¿Vale la pena dar tanta publicidad a este artículo de Salvador
Sostres? Tampoco debe de tocar hablar de ello en una lista
como esta, pero ya que ha salido...
El autor, quien por cierto no tiene inconveniente en hablar (o
más bien gritar) en castellano en Crónicas Marcianas a cambio
de su buena pasta, es conocido por sus opiniones (mejor dicho
prejuicios) clasistas y sexistas vertidas en sus artículos,
que suelen provocar una lluvia de cartas al director. Pero me
imagino que es uno de esos personajes que quieren llamar la
atención levantando polémica contra ellos y llevando la
contra. Desde mi punto de vista es hacerle un favor responder
a sus prejuicios, que no razones, que son absolutamente
minoritarios en Cataluña e incluso en el independentismo
catalán.
Ciertamente no tienen sentido los prejuicios sociales basados
en la lengua (como en la "raza" o la religión) y que a menudo
padecen también los que son llamados "paletos" o "pueblerinos"
incluso en los medios de comunicación por hablar catalán,
gallego o euskera.
Javier Escajedo Arrese -
Javier Escajedo Arrese -
- http://interpeques.blogspot.com/ -
Saludos.
anonimo -
David -
Volia dir: ets pobre si tens menys del 50% de la mitjana de la riquesa per càpita del teu entorn
Oriol Bohigas, arquitecte/urbanista de l'Ajuntament de Barcelona.
David -
David
PD: M'he fet un embolic? He pixat fora de test?
Bea -
Hablando de traductores on-line ¿conoces Comprendium? Es de lejos el mejor.
Un abrazo.